30 May 2017 in Putxinel·li (online)
30 May 2017 in Putxinel·li (online)
Va interessar molt la instal·lació que aquests dos iconoclastes creadors instal·lats a Barcelona van presentar al Centre d’Art La Panera, en una atmosfera fosca i intimista, ja que només es podia veure en grups d’unes quinze persones, els quals s’anaven succeint al llarg del dia.
Consisteix en una mena de maqueta posada damunt d’una ampla taula, gran com el món, podríem dir, però que no deuria passar dels 4mX4m. En realitat, es configura com una ciutat de paper que va modificant la seva imatge, tot mostrant diverses cares, èpoques i esdeveniments, endavant i endarrere en el temps, segons un espectador, amb un llum, va despertant els múltiples ‘moments’. Tot això s’aconsegueix mitjançant un laberíntic ús de projectors de vídeo, ombres, sensors, arduïns, llanternes, objectes, ceràmica, leds i so, que es van accionant a voluntat del públic.
La idea és mostrar la realitat d’un món interconnectat, no sols en l’espai, sinó també a través del temps, de manera que passat i futur es superposen en una visió holista, és a dir, en un tot que va més enllà de la suma de les parts. Respon sens dubte a aquesta necessitat actual de disposar d’una consciència ampla pel que fa al present i el futur del món, capaç de superar la fragmentació a la qual la nostra cultura ens aboca.
Crec que el gran interès de la instal·lació és haver creat un espai dinàmic que encarna aquesta metàfora de la totalitat interconnectada de la nostra cultura i civilització, centrada, això sí, en els esdeveniments catastrofistes, és a dir, en guerres, hecatombes, grans migracions, terratrèmols, potser per mostrar com aquesta totalitat no té cap ordre i els canvis són la constant d’un món que trontolla per tots quatre cantons.
En certa manera, es tracta d’una visió holista reduïda a l’element mutant i catastròfic, posant l’accent en la idea de canvi, trauma, mort i destrucció. Una característica, sense dubte, crucial per entendre el món d’avui, marcat per la incertesa i l’aleatorietat catastròfica.
El treball de Karla Kracht & Andrés Beladiez és el d’uns artistes que es plantegen temes claus de la nostra civilització actual, especialment els seus trets de crisi i mutació. Molt adient situar l’espectador en una atmosfera de misteri i foscor, que busca l’estat oníric, el més adient per poder percebre realitats múltiples a la vegada. Una recerca de percepció holista que no té res de mística, sinó que persegueix la visió crítica. Sens dubte és aquesta barreja de totalitat metafòrica i d’autoconsciència crítica allò que converteix 6º Below Nothing en una experiència tan fascinant com intranquil·litzadora.
Una feina, la dels dos artistes Karla Kracht & Andrés Beladiez, de les de llarg recorregut.
6º below nothing
6º below nothing
6º below nothing
6º below nothing
6º below nothing
2062
Leave a Comment